RELATS SOBRE LESBIANES AMB FINAL FELIÇ

PERQUÈ LES LESBIANES TAMBÉ RIUEN, I S'HO PASSEN BÉ, I SE'N SURTEN, I TENIM GANES QUE ENS HO EXPLIQUEU


diumenge, 5 d’octubre del 2014

Alícia a la porta de les meravelles: un relat col·lectiu

Bon diumenge, felices!

Ahir, a la presentació que vam fer al Casal Noi Baliarda de Sant Andreu del Palomar, vam crear un relat de lesbianes amb final feliç improvisat i col·lectiu. La proposta era la següent: cadascú escrivia un trosset de la història, que s'anava construint amb les aportacions de tothom. El resultat va ser aquest relat que converteix el que semblava un infern en un desenllaç feliç. Que en gaudiu!



ALÍCIA A LA PORTA DE LES MERAVELLES

L’Alícia va començar a baixar les escales de caragol que semblava que la duien a l’infern. El castell tenia quatre plantes i de moment no s’hi havia trobat amb ningú. Però de nit, a les fosques, la sentia i avui la curiositat l’havia empès a buscar-la.

S’havie pres un parell de copes de bourbon per agafar ànims, però potser no havia estat una bona pensada. Es notava lleugera però alhora no gaire segura... Al cap i a la fi, va suposar, ja no puc tornar enrere...

Mentre seguia avançant lentament, pensava que la tristesa és freda... no és ràbia i foc calent. És gelor a la panxa però la pell d’ella és càlida.

Com càlides eren les trobades pell amb pell que ara, a ulls clucs, recordava com si fossin d’ahir mateix. El record l’empenyia a caminar sense por, embolcallant-se d’un caliu desitjat que trencava tot fred, tota por.

A mesura que s’acostava a la porta de l’habitació on ella – en teoria – es trobava, els sentiments brollaven. Decidida, va picar enèrgica i en uns segons la porta s’obrí. 
Lentament, una escletxa deixava entreveure la seva figura. Ella s’aixecà del llit, s’apropà a ella amb una mirada furtiva, mentre tancava la porta, per deixar enrere tots els retrets, que quedaven, des d’aquesta nit, en l’oblit.